Una segona vida
Malgrat l’hegemonia de les cadenes de moda, les botigues de segona mà impulsen l’economia del Raval
Avui en dia vivim en un món cada cop més globalitzat, fet que també ha afectat la indústria de la moda. Les grans entitats, com ara Inditex, són líders en el mercat. Però no podem negar que el consum de roba de segona mà és un fenomen cada cop més consolidat a Barcelona, seguint l’exemple d’altres ciutats europees com Londres o Berlín. El barri del Raval és cada dia més conegut per la seva aposta per aquest tipus de negocis i actualment n’hi trobem més d’una trentena, concentrats al carrer dels Tallers. Estar més enllà de la moda; aquest és l'arquetip de vida perquè el monstre de la superproducció no ens devori.
Les botigues de segona mà són un fenomen cada cop més popular al nostre país. Segons Humana Fundación Pueblo para Pueblo, la venda de roba de segona mà ha augmentat un 20 % a Catalunya en cinc anys. I és que a Barcelona aquest boom no ha estat una excepció. Aquest tipus de botigues es concentren al Raval, més concretament en el carrer dels Tallers. Times Out Bcn afirma que podem trobar fins a una trentena d’establiments al barri. Cartells vistosos i interiors plens de roba d’aspecte únic anuncien aquests oasis de sostenibilitat. Així que aquesta tendència, tot i tenir els seus aspectes positius i negatius, s’ha guanyat un forat al cor dels ciutadans; els quals tenen diferents motius que els impulsen a realitzar aquests tipus de compres.
Punt de vista dels comerciants
Al Raval hi ha botigues de roba de segona mà de totes les mides, colors i estils. Gràcies a les diferents entrevistes realitzades, hem pogut conèixer aspectes que potser a través d'Internet no haguessin descobert. Curiositats que només aquells qui tenen un negoci com aquest saben. Hem de tenir en compte que cada botiga és un món i el que resulta efectiu per una pot no ser-ho per una altra.
Les botigues més petites, com ara Araña Raval, no venen tant com aquelles situades al carrer dels Tallers. I és que la ubicació és clau, i més tenint en compte que els turistes no acostumen a arribar fins al carrer de la Riera Baixa. Per altra banda, els diferents treballadors de les botigues confessen que molts comparteixen proveïdor, fet que no és inusual en aquest tipus de negocis. Per acabar, cal destacar que l'exclusivitat és el factor decisiu que impulsa moltes de les compres. Segons la Marta, una de les treballadores de la VV Vintage Store, la majoria dels clients se centren o bé en el disseny i la qualitat del producte o compren en aquestes botigues perquè estan conscienciats i saben quines són les pràctiques nocives de producció de la roba dutes a terme per les grans indústries.
La visió del petit comerç
Segons Barcelona Comerç, que representa els principals eixos comercials de la ciutat, no hi ha hagut un gran increment de botigues de segona mà entre els seus associats. Tampoc fins ara les grans multinacionals s’havien plantejat vendre productes que busquen una segona vida. Però el barri del Raval va a contracorrent, i els seus carrers en són plens d’aquestes botigues, que es beneficien de les persones que passegen per Plaça Catalunya.
Després de parlar amb el propietari d’un petit comerç, vam poder descobrir que la seva botiga és de les poques que queda per la zona. “La botiga petita (al barri del Raval) ha deixat d’existir. És més, aquesta botiga on estàs ara és una de les tres últimes que hi ha a Barcelona.”, ens comenta. Un altre aspecte que ens va cridar l’atenció és la no competència que existeix entre les botigues del barri. Quan nosaltres li vam preguntar sobre la possible competència que poden fer les botigues de segona mà a negocis com el seu, ell va respondre: “No crec que sigui així. És un altre tipus de comerç. Una botiga de segona mà tira igual que un petit comerç.”.
El que en pensen els consumidors
Escollir un estil és una decisió pròpia, més a l'hora de vestir-se. Les persones es volen sentir còmodes amb el que porten posat. La manera en què consumim també forma part de les nostres decisions. La "moda" de comprar roba de segona és actual, això ha fet que la majoria no hagin sigut influenciades per les opinions del seu cercle més proper, sinó que han creat la seva pròpia base ètica. Una de les entrevistades, Daniela Bargalló, afirma que "prefereixo comprar a humana perquè m'asseguro que els diners recaptats van a persones que ho necessiten". Elisenda Reig, per altra banda, confessa "compro roba de segona mà per un tema mediambiental". I és que aquest és el motiu principal de molts dels consumidors, amb una consciència política i ecologista alta.
Avui en dia existeixen moltes plataformes de venda de roba en línia, com ara Vinted o Wallapop. Però, així i tot, la majoria dels consumidors entrevistats continuen sent fidels a les botigues a peu de carrer.
Anàlisi de les dades
Una enquesta de Google Forms contestada per 121 persones de totes les edats permet afirmar que en diferents ciutats d'Espanya i fins i tot d'Andorra, el 56,2% de les persones afirmen que coneixen botigues de segona mà en el seu lloc de residència, però només un 0,8% hi compra sovint, davant les 119 persones (98,3%) que compren a botigues convencionals, tant online com físiques.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Contràriament al que mostren les dades, tots els treballadors de les botigues de segona mà confirmen les seves altes vendes diàries, però quins són els motius del seu èxit? Tot consumidor té una base, una ètica, una manera de pensar diferent de les persones que segueixen la “normalitat” i consumeixen roba nova de trinca.
​
El resultat de l'enquesta i les entrevistes permeten concloure que aquestes botigues, ara com ara, aguanten el pols a les grans multinacionals i mantenen el nucli comercial del barri viu. Són una influència positiva perquè no només atrauen turistes, impulsant així l’economia del Raval, sinó que també serveixen d’exemple a seguir per altres empreses dins la indústria de la moda, les quals ja comencen a promoure alternatives sostenibles.
